GEORGIA - ARMENIA

La Geòrgian Military Road és el nom que es dóna a la ruta que històricament unia Geòrgia i Rússia travessant el Caucas. Enmig d'ella, a 1.750 mts d'altitud, es troba el petit poble de Kazbegi. Després de la plaça principal, on paren les marshrutkas, la carretera segueix a l'esquerra fins al riu Thergi. En el marge oest es troba el poble de Gergeti; i a mà dreta queda el carrer principal, on les vaques passegen al seu aire fins que són reagrupades al vespre.

Hi ha una dotzena de mini supermercats i botiguetes de fruita, alguns bars i restaurants, i dues botigues on lloguen material d'escalada i bicicletes. Alberga també el Alexander Kazbegi Museum que conté objectes personals d'aquest escriptor georgià del segle XIX. Sens dubte un poble lleig i anodí, però amb una ubicació privilegiada al Caucas Central, que ofereix en els seus voltants l'oportunitat de practicar rafting o kayaking en algun fred riu d'aigües braves, rutes per senderisme i bicicleta de muntanya en profunds valls esquitxats de pobles centenaris abandonats, o escalar lesaltes muntanyes nevades que l'envolten, com el Kazbeg visible des el poble.

Des de Tbilisi cal agafar el metro fins Didube, i buscar la marshrutka a Kazbegi, surt cada hora o quan plena. Costa 10 GEL, triguen 3h per carretera de muntanya la majoria del trajecte, on ens juguem literalment la vida a cada revolt.

En Kazbegi hi ha alguns albergs i pensions, però la majoria del allotjament és en cases particulars que s'ofereixen directament a l'estació d'autobús. A més de llit és possible contractar els àpats. La nostra primera opció apareix a Lonely Planet.   Nazi's Guesthouse. Esta complet. Però ens diu que no ens preocupem, ella ens buscarà un altre en un moment. Mentrestant ens convida a te, cafè i una mica de fruita, i li sostraiem una mica d'informació sobre la zona.   Ramazi and Xatuna Guesthouse, Merab Kostava street 72, teléfono 599118188 y 599930605. Casa particular que lloga un parell d'habitacions amb tres llits, la nostra amb lavabo propi, nou, net, aigua calenta, llits amb bons cobertors (aquí fa fred) i disposa de cotxe propi. Costa 25 GEL dormir, 35 GEL amb esmorzar, 45 GEL si afegim el sopar. Esmorzars super complets: kinkali de carn, amanida georgiana, cafè, te, mantega, formatges, melmelada...

Mkinvari, a la carretera direcció Gergeti. Carta amb mitja dotzena de plats, deu tipus de cervesa i barbacoa autèntica. Bé i dins del preu. Només disposa de terrassa. Shashik (broqueta de porc barbacoa), sopa de vedella, sopa de xai, amanida georgiana, cervesa i llimonada, 30 GEL. Shorena's. Hotel restaurant a la plaça principal, al costat de la parada d'autobusos. Local agradable ble amb molt bona relació qualitat preu. S'omple de gom a gom de turistes amb pinta de muntanyencs escaladors, els que més abunden per aquí. Pork sish, chicken sish, haricots been soup, tkemali i dues cerveses, costa 33 GEL. Khevi, al costat de MTA (Mountain Tourist Association). Carta una mica escassa i menjar nefast, no són capaços de fer res sense patates fregides. Això si, barat. Ojakhuri, carn amb patates, i cervesa, 17 GEL.

Mirant cap a l'oest des del poble hi ha Precioses vistes d'una església amb la muntanya Kazbeg nevada al fons. La pujada fins a ella és probablement la caminada més popular. Es triga 1h30 a arribar per un empinat camí que travessa la muntanya, evitant l'innecessari volta de la carretera, després del poble de Gergeti. A 2.170 mts d'altitud, aïllada i envoltada només de muntanyes i la vasta naturalesa es troba Tsminda Sameba, l'Església de la Santíssima Trinitat, una capella cruciforme amb una torre campanar adossat i envoltada per un petit mur, que va ser construïda al segle XIV. Hi ha centenars d'esglésies més boniques a Geòrgia, però es-segur que en poques conflueixen natura, esport i religiositat com en aquesta. Les vistes del poble i la vall són espectaculars.

La montanya Kazbeg (5.033m mts) és un volcà adormit i un dels pics més alts de tot el Caucas. Esta associat al folklore georgià amb Amirani, la versió local de Prometeu, que va ser encadenat a la muntanya en càstig per haver robat el foc dels déus i regalar-ho als mortals. Si decidiu seguir pujant, després de la cresta, queden encara 2h de caminada fins a un punt elevat a 3.000 mts d'altitud des del qual es veu la glacera Gergeti. És un camí costerut i pedregós que treu l'alè. A dalt fa molt fred, sensació que creix amb el vent. Fem unes fotos, mengem una mica de fruita i galetes, i baixem abans de congelar-nos. Una altra 1h30 ens portaria 650 mts més amunt fins a l'estació meteorològica, habilitada com a refugi amb capacitat per a 50 llits. Alguns escaladors que vam conèixer ens van dir que una excursió completa al cim porta uns quatre dies.

A prop del poble de Kobi i a 2.200 mts alçada es troba la Vall de Truso amb un munt de muntanyes, valls i goles per caminar. La majoria de les diminutes aldees de la vall van ser abandonades fa 40 anys fugint dels freds hiverns i només unes poques famílies tornen a habitar-les a l'estiu. Pobles i cases estan en diferents estats d'abandonament convivint amb les antigues torres de guaita que mostren l'interès que es va tenir en altres temps per aquesta terra. Però des de fa alguns anys, donada la seva proximitat a la frontera amb Ossètia del Sud, s'ha convertit en punt estratègic i el govern georgià a decidit obrir la zona al turisme, reconstruint algunes cases per oferir-les com refugis en les rutes de senderisme.
Ramazi ens porta amb el seu cotxe (80 GEL) fins Zemo Okrokana a 17 km de Kazbegi. Des d'allà caminarem pel canó Kasara fins Abano, i tornada pel mateix camí al punt de partida, on ens recollirà Ramazi per portar-nos a Kazbegi. La caminada segueix una pista forestal sense gairebé trànsit, ampla i còmoda que alterna pujades i baixades. Són uns 8 km per trajecte, entre tres i quatre hores a ritme relaxat. No veiem a cap altre senderista, només ens vam creuar amb un grup de tres tot terreny. Un d'ells ens avisa que el pont de Abano esta trencat i que no podrem arribar. Malgrat tot decidim continuar encara que només sigui fins al pont.

Quan vam arribar al riu Thergi i veiem les torres de guaita de Abano a un quilòmetre de distància, la sensació que tenim és que allà no hi ha hagut cap pont i si n'hi va haver-hi en algun moment no queda ni rastre d'ell. El riu porta força aigua i està molt freda, busquem un punt per on creuar-lo, però el riu baixa molt ràpid, i no ho veiem clar. No ens arrisquem. En l'última hora hem sortit del sender de muntanya flanquejats en tot moment per arbres per iniciar el descens a una amplia vall. El paisatge ara és idíl•lic. Envoltats d'altes muntanyes amb cims nevats i una solitud que espanta, aprofitem per menjar una mica de fruita i galetes al costat del riu. Durant la tornada ens vam creuar amb un ramat d'unes mil ovelles acompanyades de tres pastors.

Malgrat els 16 km i les entre 6 i 8 hores de trajecte és una caminada molt menys exigent físicament que l'ascensió a la Glacera Gergeti, però cal tenir uns mínims i hem de ser conscients de les nostres limitacions. Dos terços del trajecte transcorren per una pista forestal de l'ample d'un tot terreny, on s'alternen ascensos i descensos amb diferents graus d'inclinació. En l'últim terç es realitza la baixada a la vall, el pendent és pronunciat i el camí pedregós, i el caminar es fa més lent i costós. A més caldrà carregar amb menjar i abundant aigua, aquí no hi ha cap possibilitat de trobar res.

La primera marshrutka de Kazbegi a Tbilis surt a les 09:00, 10 GEL, 2h15. Tres quarts d'hora menys que a la pujada. El mateix perill que en venir. Curiosament encara queden places lliures no s’atura davant cap dels vianants que ho sol·liciten.