GEORGIA - ARMENIA

Un altra excursió típica d'un dia des de Yerevan és el llac Sevan i els voltants de Dilijan. Situat a 1.950 mts d'alçada, és un enorme llac d'alta muntanya que ocupa el 5% del país. Te a més una gran importància històrica, en tractar-se de l'únic dels tres grans llacs (al costat de Van i Urmia) del Regne Armeni que es troba en l'actual República Armènia. Els punts d'interès, encara que a pocs quilòmetres l'un de l'altre, no són fàcils de combinar en transport públic, així que fem la visita amb Hyur, una cèntrica agència de viatges de Yerevan. Autocar de 50 places, aigües, un parell de pastes dolces per a cada un, i guia de parla anglesa durant tot el recorregut. Inici 10:00 – tornada  19:00. 8.000 AMD. Compartim la jornada amb Jaume i Pere, convertint un avorrit viatge organitzat en una festa contínua, per desgracia de las resta de viatgers.

A 1.900 mts sobre el nivell del mar, en una península a la vora del llac Sevan i envoltat de muntanyes de més de 3.000 metres, es troba el monestir de Sevanavank. Des de l'aparcament, ple de paradetes de records, turistes i restaurants, cal pujar una petita pendent per arribar-hi. La primera església que veiem és Sourb Arakelots (Sants Apòstols) i una mica més amunt amb un pati ple de khachkars la de Sourb Astvatsatsin (Mare de Déu). Ambdues daten de l'any 874. Inicialment, el monestir va ser construït a la riba sud d'una petita illa, envoltat completament d'aigua, però en l'època de Stalin es va iniciar el drenatge artificial del llac Sevan i el nivell de l'aigua va caure uns 20 metres, transformant l'illa en una península. No són dues esglésies especialment boniques però la seva ubicació al costat de les cristallines aigües color turquesa del llac i la bellesa del paisatge que les envolta l'han convertit en un dels monestirs més visitats del país.

Fins ara el paisatge ha estat àrid, monòton i sense vegetació, però quan arribem al Pas de Sevan, a 2.114 mts d'alçada, un llarg túnel ens transporta a un altre món verd i frondós, de pins, avets i roures, i serralades amb muntanyes nevades a l'horitzó. Sense aturar l'autocar passem per Dlijian, anomenat la "Suïssa Armènia" pels vilatans, un bonic poble envoltat de muntanyes, boscos i prats alpins a la vora del riu Aghstev, molt conegut pels seus centres de salut i balnearis naturals.

A 16 km de Dilijan, dalt d'un petit turó sobre el poble de Gosh, s'alça el monestir de Goshavank. Va ser aixecat en 1191 pel monjo, escriptor i pensador armeni Mkhitar Gosh, sobre les ruïnes de l'antic monestir de Nor Getik destruït per un terratrèmol el 1188. Amb el temps va ser un dels centres religiosos i culturals més famosos de l'Armènia medieval. Sense murs que l'envolten, el complex consta de diverses esglésies, capelles, un campanar, una biblioteca, les ruïnes d'una acadèmia, un fantàstic gavit típic armeni que precedeix l'església de Santa Mare de Déu i diversos khachkars molt ben conservats.

Dinar en un restaurant concertat, al costat de la carretera. Un lloc preciós a la vora d'un riu on és possible banyar-se. El però és que no havent-hi mes opcions per menjar és massa car. Quatre menús a triar per 3.000, 3.500, 4.000 i 4.500 AMD. Pel preu del més barat mengem els dos a la meitat dels restaurants de Erevan i el 80% de la resta del país.

Després d'una curta carretera de corbes, aïllat en un frondós bosc de nogueres a la vall del riu Haghartsin, hi ha el monestir de Haghartsin. Va ser fundat entre els segles X i XI, i ampliat en èpoques posteriors. Va romandre actiu fins a l'època soviètica en què va ser desallotjat, i ara després de la independència torna a ser un espai obert al culte. Integrat en el paisatge, sense muralles que el protegeixin, queden en peu les esglésies de Sant Gregori (1184), Sant Esteve (1244) i la més gran i important Església Mare de Déu (1281). Però la seva edificicacio de més interès és l'enorme refectori (1248) i el seu alt sostre que creuen amplis i majestuosos arcs de pedra entrellaçats de banda a banda. No falten alguns bells khachkars i un rellotge de sol a la paret de l'Església de Sant Gregori. L'enorme arbre de roure, que és gairebé de l'edat del monestir, completa tota l'escena.