Altres viatges   |   Utilitats
Inici     Contacto     Espanyol
Cabecera

PERÚ

Reserva Natural Pacaya-Samiria

Pacaya Samiria és la reserva natural més gran del Perú. Ocupa una extensió de 20.800 km2, la superfície d'Eslovènia, i està delimitada pels rius Marañón i Ucayali, que originen l'Amazones. És una àrea de bosc humit tropical inundable, que alberga 800 espècies d'arbres que serveixen de llar a 330 espècies d'aus, 13 de micos, així com a pumes, jaguars, tapirs, senglars, capibares, mandrosos, óssos formiguers, i així fins 102 espècies de mamífers, 69 de rèptils i 58 d'amfibis. En les seves aigües habiten 250 espècies de peixos, dels quals cal destacar el paiche, el peix d'aigua dolça més gran del món amb 3 metres i 200 quilos de pes. També és fàcil veure dofins rosats, caimans, tortugues, boes anacondes i manatís, herbívor que consumeix la vegetació aquàtica evitant el empantanegament dels cursos d'aigua. El clima dins de la reserva és humit i calorós amb temperatures que poden superar els 34º i el 90% d'humitat.
No és possible entrar a la reserva per compte propi, sempre és necessari adquirir els serveis d'una agència de viatges autoritzada. Nosaltres vam contractar amb Huayruro Toursper 165 soles per persona i dia, i tot va ser com la seda.
Embarcadero en Santa Rosa de Tibilo Reserva Nacional Pacaya Samiria Playa Caracha Reserva Nacional Pacaya Samiria Reserva Nacional Pacaya Samiria
Quinto día A les vuit del matí ens passa a buscar per l'hotel Wellington, el nostre guia. Anem a esmorzar, de camí recollim a Jovita, que serà la nostra cuinera. Passem per les seves oficines a agafar tot el necessari per a la nostra estada a la reserva: fruita, pa, llet deshidratada, ous, fruita, algunes llaunes, ampolles d'aigua, estoretes i cobrellits, roba (nosaltres portem una motxilla petita de 15 lt cadascun), botes d'aigua, estris de cuina, els rems ... omplim la part posterior d'un motocarro i anem fins a l'entrada del parc, a Santa Rosa de Tibilo. És un camí mig empedrat mig entollat i amb poc manteniment, en total quaranta minuts de sots i bassals. A les oficines de la reserva omplim la inscripció, ens regalen un parell de postals molt xules, i col·loquem tots els estris i queviures a la canoa. Encara que sembli increïble hi cap tot, ens pugem els quatre i partim. Sortim a les 10h.
Reserva Nacional Pacaya Samiria Reserva Nacional Pacaya Samiria Reserva Nacional Pacaya Samiria Reserva Nacional Pacaya Samiria Playa Caracha
La navegació la farem seguint el riu Samiria, en una canoa de fusta feta d'un sol tronc, àmplia i còmoda. Remen Wellington davant i Jovita darrere fent a més funcions de timoner, nosaltres ens situem al mig. El menjar i estris per passar cinc dies emplenen els forats.
Fem una parada a les 11h30 per dinar a Playa Caracha, una mica de fruita i pollastre amb arròs que ha sobrat de l'esmorzar. Parem a dinar a Panteón i després fem una caminada de1h30 per la selva, veiem micos frares i tucans. És una selva humida, el sòl està cobert d'una capa de fulles i matèria vegetal en descomposició, que cobreix tolls i alguns animals, com ara serps. És per això que ens proveeixen amb botes d'aigua, protegeixen fins a l'altura dels genolls, són impermeables i ens protegiran de mossegades ocasionals.
Reserva Nacional Pacaya Samiria Reserva Nacional Pacaya Samiria Reserva Nacional Pacaya Samiria Reserva Nacional Pacaya Samiria Reserva Nacional Pacaya Samiria
Qui vingui aquí pensant a Àfrica està equivocat, aquí els animals s'han de buscar entre la densa vegetació, no es mostren fàcilment, ni en grups grans, però això no vol dir que no hi hagi una gran varietat. Durant el camí veiem gran quantitat d'aus, com papagais grocs i blaus, esparvers, tucans, piapia, poucar (del color dels taxis de Barcelona), garses, blauet, voltors, a més de caimans i dofins, són alguns exemples de la diversitat que alberga la selva.
Reserva Nacional Pacaya Samiria Embarcadero de Poza Gloria Habitación en Poza Gloria Reserva Nacional Pacaya Samiria Reserva Nacional Pacaya Samiria
A les 16h arribem a Poza Gloria on soparem i passarem la nit. És una cabana molt bàsica, feta amb fusta i amb el sostre fet de fulles de palmera entrellaçades. Esta elevada uns tres metres sobre el sòl, tipus hórreo, perquè no es malmeti en temporada de pluges quan el riu pateix notables crescudes. Davant d'ella hi ha un moll ancorat al riu amb un sistema que li permet també desplaçar-se en funció de les crescudes del riu.
Embarcadero de Poza Gloria Compañera de habitación en Poza GloriaA l'interior hi ha mitja dotzena d'habitacions amb llit i mosquitera, una cuina, un menjador, un lavabo amb dutxa, electricitat de 18h a 21h. Un dipòsit d'aigua de 250 litres, que recull aigua de pluja, és el que proveeix d'aigua al lavabo. Quan arribem el dipòsit està buit, així que el guardaboscos ha de pujar aigua del riu fins a un bidó de plàstic de 50 litres dins del lavabo, on amb un pot es neteja la tassa i et pots donar una dutxa. Sembla més fàcil posar-se el banyador i baixar al riu a netejar-se una mica. L'aigua esta fresqueta, ideal per la intensa calor que fa a la selva. Cal anar amb compte de no trepitjar branques, pinxos o algun altre rebuig orgànic, i sobretot res d'entrar amb sang a la vista per no estimular les piranyes. No és broma, a quinze metres d'on ens vam banyar, un dels guies va pescar mitja dotzena en un moment.
Sexto día Ens aixequem sense pressa ni despertador, seguim l'horari solar. Cau la nit a les 18h i es fa de dia a les 6h, després de sopar poc pots fer, llegir amb el frontal o veure alguna sèrie que portis al mòbil / tablet, fins i tot amb això difícil és que no estiguis ficat al llit a les 21h. Esmorzem ous amb pa, fruita, melmelada i té. Recollim, muntem la canoa i sortim a navegar.
Cocina en Poza Gloria Poza Gloria Reserva Nacional Pacaya Samiria Reserva Nacional Pacaya Samiria Reserva Nacional Pacaya Samiria
Les hores de calor son entre les 10h i les 15h30. Encara que segurament no és la millor opció per a uns blanquets atreu mosquits, anem descalços o en xancletes la major part del viatge, fa massa calor per portar el peu cobert, només fem servir les botes d'aigua durant les excursions. A la barca no cal preocupar-se dels mosquits, curiosament només piquen quan estàs an terra. Avui dormim en el lloc de vigilància Camotal, d'aspecte exterior és més modern que Poza Glòria, però per dins és més o menys el mateix que ahir. Hi ha mitja dotzena d'habitacions sense llit ni prestatgeries ni res, només aranyes, escarabats i altres bèsties, cal dormir a terra. Vam muntar un llit a terra amb màrfegues i un llençol, i ho cobrim tot bé amb la mosquitera.
Puesto Panteón Cocina en Puesto Panteón Reserva Nacional Pacaya Samiria Cocina en Puesto Panteón Reserva Nacional Pacaya Samiria
Igual que ahir, veiem tota mena d'animals durant el camí, aquests són només alguns dels que recordo: àguila luama, àguila vieja, victor díez, guanac vermell, dofins, micos frare, llops de riu, tortugues taricaya, tucans tabaquers, papagais, iguanes, paiches, ocell tatatao, micos negres, granotes torito. A mig camí parem a Poza Galicia, un lloc on el riu és més profund i és fàcil veure els dofins sortint a respirar, i als paiches saltant i colpejant amb el llom sobre l'aigua.
Reserva Nacional Pacaya Samiria Reserva Nacional Pacaya Samiria Reserva Nacional Pacaya Samiria Reserva Nacional Pacaya Samiria Reserva Nacional Pacaya Samiria
Entre el moll i la cabana hi ha un petit "banc d'incubació" de tortugues taricayas. Durant l'època de fresa recullen els ous d'aquestes tortugues per protegir-los, esperar la seva eclosió i devolució al riu, evitant així la recol·lecció indiscriminada. Però no és or tot el que lluu, per evitar l'alliberament excessiu d'una sola espècie en un entorn amb un equilibri tan fràgil com l'Amazònia, els ous sobrants es destinen al consum i comercialització per part dels pobladors locals.
Limpiando pescado en Puesto Camotal Reserva Nacional Pacaya Samiria Reserva Nacional Pacaya Samiria Lavabo de Puesto Panteón Limpiando legañas en Puesto Camotal
Després de sopar sortim a veure cocodrils. No cal allunyar-se més que unes desenes de metres per veure els primers. Es veuen clarament els seus ulls sobre l'aigua quan els enllumenes amb la llanterna. Vam veure un munt, i Wellington va agafar un parell, de no més de mig metre, per veure'ls de prop a la barca. Vam veure també una serp lloro pica, una espècie molt verinosa segons ens va dir, i de forma fugaç, un puma bevent a la riba, que va fugir ràpidament en notar la nostra presència.
Excursión desde Puesto Camotal Excursión desde Puesto Camotal Excursión desde Puesto Camotal Excursión desde Puesto Camotal Excursión desde Puesto Camotal
Septimo día Després d'esmorzar a Camotal, sortim a fer una passejada per la selva fins al riu Aragó, una caminada d'unes 3h30. Pel camí veiem micos negres i algunes perdius. Una hora abans d'arribar, en el camí de tornada, comença a ploure. Wellington, en un parell de minuts, improvisa un refugi amb fulles de palmera, però un cop fet decidim que no plou tant i que és millor seguir caminant abans que estrenyi més. La selva és molt densa i encara que en alguns moments estreny, amb prou feines ens vam mullar. A les 12:15 arribem a Camotal, i quinze minuts més tard ja està diluviant. Ens hem salvat de poc. Durant un parell d'hores plou molt fort, i estarà fent-ho fins a les set de la tarda. Cancel·lem totes les activitats i ens quedem a cobert gaudint del paisatge i xerrant.
Excursión desde Puesto Camotal Excursión desde Puesto Camotal Excursión desde Puesto Camotal Playa frente al río Aragón Puesto Camotal
Només a Poza Gloria hi ha un generador alimentat amb plaques solars que dóna electricitat tres hores al dia, la resta de refugis riu avall, inclòs Camotal, no disposen de llum elèctrica en cap moment. Tots els refugis disposen de cuina de llenya que usen els guies. Hi ha un menjador o taula gran per usar com a tal, i un lavabo amb aigua de gibrell, que s'abasteix amb aigua que cal carregar des del riu. Per a més comoditat, dutxa i altres higienes personals directament al riu.
Excursión desde Puesto Camotal Excursión desde Puesto Camotal Excursión desde Puesto Camotal Excursión desde Puesto Camotal Reserva Nacional Pacaya Samiria
Octavo día Durant la nit ha estat plovent en alguns moments, però per sort ens aixequem amb el cel net. Avui hi havia prevista una caminada, però li demanem suspendre-la. Ahir hi havia molt de fang a la selva, i això que feia dies que no plovia, avui segur que serà un fangar. Així que hem sortit aviat, hem parat una estona a Poza Galícia, on és més fàcil veure dofins, en Panteó per menjar, i hem seguit fins Poza Glòria on hem arribat a les 15h. Ens hem donat una dutxa al riu i Rosa s'ha rentat els cabells sense suavitzant per primera vegada en quatre dies.
Reserva Nacional Pacaya Samiria Reserva Nacional Pacaya Samiria Reserva Nacional Pacaya Samiria Reserva Nacional Pacaya Samiria Reserva Nacional Pacaya Samiria
De moment no hi ha ningú, l'altre dia estava ple, suposo que no tardaran a arribar. En Panteó vam comprar peix a Jacinto, el guardabosc, per 10 soles, araguana per menjar i acaguaso per sopar. A cada cabanya / lloc de vigilància hi ha algú que s'encarrega, en torns de deu dies, de cuidar-lo i mantenir-lo net per a qui vingui. Així com vigilar el petit hort d'ous de tortuga, que conte uns 200 exemplars.
Reserva Nacional Pacaya Samiria Reserva Nacional Pacaya Samiria Reserva Nacional Pacaya Samiria Limpiando pescado en Puesto Panteón Reserva Nacional Pacaya Samiria
Els apats són bàsics però molt bons, Jovita és una gran cuinera. Gairebé sempre comencem amb una sopa o crema, abans del plat principal a base d'arròs, espagueti o truites, amb tomàquet i ceba, acompanyat de peix. De postres fa un arròs amb llet riquíssim, i si no sempre hi ha fruita: plàtan, mandarines, granadillas…
Durante el viaje no faltó comida Durante el viaje no faltó comida Durante el viaje no faltó comida Durante el viaje no faltó comida Durante el viaje no faltó comida
Noveno día Ultim dia a Pacaya Samiria. Avui és una dura jornada per als que remen, encara que tot el viatge des Camotal és contracorrent, a mesura que ens acostem a la confluència dels rius Samiria i Tibilo, l'aigua baixa més fort. Nosaltres mentrestant anem pendents de veure animals, encara que la majoria d'ells ens els descobreixen Wellington i Jovita, que tenen els ulls entrenats per buscar entre tanta vegetació. Que jo recordi veiem mandrosos, papagais vermells, cocodrils, llúdrigues, llops de riu, papagais grocs, àguiles papa vieja, àguiles mama vieja, agrons, una anaconda, una taràntula…
Habitación en Poza Gloria Cocina en Poza Gloria Puesto Panteón Embarcadero de Poza Gloría No siempre llueve a gusto de todos
La valoració final, tot i haver estat devorats per mosquits i altres bestioles diminutes, és tremendament positiva. Han estat cinc dies de tranquil·litat absoluta, en què només hem vist turistes a Poza Glòria i un parell de canoes que anaven més enllà de Camotal. Com més t'endinses a la selva menys turistes hi ha i més animals veus, les agències de Lagunas ofereixen excursions de fins a tres setmanes. Però repeteixo el que vaig dir abans, qui vingui aquí pensant que això és Àfrica està equivocat, aquí els animals cal buscar-los i endevinar entre la vegetació, no es mostren fàcilment, ni en grups grans, però això no vol dir que no hi hagi una gran varietat . D'altra banda, els nivells de comoditat poden ser baixos per a determinada gent. Estàs assegut en una canoa entre sis i vuit hores al dia, dorms a terra acompanyat d'enormes aranyes, escarabats i altres insectes, i els mosquits et mengen a picades. D'altra banda, qui fa aquest tipus de viatges sap a que ha vingut, i a més és l'única manera de conservar l'ecosistema.
Reserva Nacional Pacaya Samiria Reserva Nacional Pacaya Samiria Reserva Nacional Pacaya Samiria Reserva Nacional Pacaya Samiria Playa Caracha
Ens recullen a les oficines del parc a Santa Rosa de Tibilo, i seguim el mateix camí de terra ple de sots per on vam venir. En un dels seus costats hi ha una antiga pista d'aterratge clandestina usada pels narcos fins a mitjans dels noranta, quan va ser destruïda per la DEA.