PERÚ

Avui visita a la Vall Sagrada, l'excursió d'un dia més popular a Cusco, que recorre algunes localitats amb passat inca. Aquesta zona està situada entre altes muntanyes, on nombrós rius creen trencades i petites valls, creant un variat i colorit paisatge. A causa del seu extraordinari clima va ser una important font de producció agrícola per als inques, l'autèntic graner de la ciutat de Cusco. D'aquella època queden encara avui nombroses restes arqueològiques, que es poden veure en viatges organitzats des de Cuzco. Als voltants de la Plaça d'Armes hi ha multitud d'agències que ofereixen tours entre 70 i 120 soles, organitzats en un o dos dies, en funció dels llocs a visitar, i solen incloure el menjar a més del transport. Nosaltres escollim un tour que aglutina en un sol dia el que altres ofereixen en dos. Al preu del tour cal afegir-li un bitllet turístic obligatori que costa 70 soles / 130 soles en funció del nombre de llocs que desitgis visitar.

Laguna de Piuray. Segons una antiga llegenda el déu Sol va demanar a Manco Cápac que els seus fills bessons l’acompanyessin en el seu ocàs, i quan va arribar el moment, van descobrir que el fill que va caminar més lluny s'havia convertit en la llacuna Huaypo i la filla a la llacuna de Piuray . Aquí els inques van construir aqüeductes subterranis per proveir amb les seves aigües la ciutat imperial. Actualment, aquesta llacuna és un bon lloc per pescar truites i practicar alguns esports aquàtics. Al seu voltant creixen cultius d'ordi, blat, papa i tarwi, a més d'arbres d'eucaliptus, i és un bon lloc per a l'observació d'aus.

La següent parada és una cooperativa tèxtil, on ens ensenyen peces confeccionades amb llanes de llama i alpaca, i ens expliquen com aconsegueixen impregnar en el teixit els colors confeccionats a través de diferents plantes i llavors. La primera parada arqueològica és el  poblat de Chinchero, al qual es pot accedir amb la butlleta turística. Després de pujar per un dels seus costeruts carrers, donem a una gran esplanada on es troba l'església colonial de la Mare de Déu de Montserrat, l'interior està adornat amb llenços de l'escola cusquenya, i davant del temple un ampli espai on algunes dones venen records i que aconsegueix el seu apogeu amb la fira dominical. Les ruïnes, a 50 metres de la plaça, pertanyen al Palau de Tupac Yupanqui, i encara pot apreciar-se les base de les seves estructures i les terrasses de cultiu.

Abans de dinar visitem el conjunt arqueològic de Moray, un lloc amb terrasses de cultiu circulars, tan perfectes que més aviat semblen amfiteatres, a les que els pobladors anomenen "muyus". La galeria major té una profunditat de 45 metres i la mitjana d'alçada de cada andana (terrassa de cultiu) és de 1,80 mts. El seu disseny, profunditat, varietat de mida i posició en relació al sol i al vent semblen indicar que Moray va ser un important centre d'investigació agrícola per a la domesticació, aclimatació i hibridació d'espècies silvestres que es van adaptar per al consum humà. Cada terrassa té el seu propi microclima, una per cada tipus de cultiu que plantaven els inques. Amb una variació de 15ºC entre el bancal superior i l'inferior, i mostres de sòl portades des de diferents llocs, és probable que els inques investiguessin en aquest laboratori agrícola les condicions òptimes per a cada cultiu.

Al costat del poblat de Maras, on els escuts de la noblesa indígena en els seus casalots colonials evidencien la importància d'aquesta localitat durant l'època, es troben les  Salineras. Són al voltant de 3.000 gorgs alimentades per aigua salina que es filtra del sòl pel Qoripujio, un ull d'aigua, per obtenir sal per mitjà de l'evaporació. La seva ubicació en una plana a 3028 mts d'alçada, envoltades de muntanyes nevades que els proporcionen un ambient sec temperat i amb bastants precipitacions, fa que hagin estat explotades des de temps precolombins. Els 20 soles de  access a aquest lloc no estan inclosos en el preu del tour.

Parem a dinar en un restaurant concertat als afores de Urubamba. Després visitem el conjunt arqueològic d'Ollantaytambo, una fortalesa inca envoltada per muralles i torrasses, que pel que sembla va servir com una mena de lloc de control abans de poder entrar a Machu Picchu. Es divideix en dues seccions: Araqama Ayllu compta amb un temple, per això es presumeix que va ser el sector dedicat al culte i la religió; i Qosqo Ayllu que va ser un sector urbà amb habitatges, andanes i canals de reg.

Parc arqueològic de Pisaq (3514 mts), paraula quítxua que significa perdiu, la forma que tenia el poble. Edificat en el període de l'inca Pachacutec, hauria estat una casa de camp per al governant, àdhuc pot observar-se el sistema d'irrigació, una àmplia xarxa de camins, l'observatori astronòmic, el rellotge solar i les terrasses de cultiu construïdes pels inques a la zona. La seva ubicació és estratègica, ja que es troba al cim d'una muntanya, la qual cosa li permet tenir una vista de tota la vall que anava al Antisuyo. L'última parada és en el poblat de  Pisaq, on molts visitants arriben atrets pel seu mercat artesanal i els seus centres de retir espiritual. Nosaltres vam visitar una joieria on ens mostren com distingir or de pirita, o plata d'altres metalls i pedres.