Vol directe amb
Latam des de Barcelona, excel lent servei a bord, bon menjar i puntualitat. A les set del matí estem a l'
Aeroport Internacional Jorge Chavez de Lima. Trèiem diners en un caixer automàtic de l'aeroport i sortim de la terminal. A la porta hi ha un munt de taxistes esperant-nos. Hem reservat hotel al barri de Miraflores per a les dues primeres nits, fins allà el desplaçament ens costa 65 soles. El trànsit és caòtic, i a més és inici de jornada laboral, així que encara pitjor. Triguem una hora i mitja a arribar.
Hostal el Patio, 180 soles. Ben situat, a prop del centre de Miraflores. Habitació doble amb bany privat, àmplia i neta. Sembla una antiga casa colonial amb un petit pati interior, tranquil i ben decorat. Esmorzar inclòs (fruita variada, picada d'oliva verda, ous, cafè, infusions de te i coca, pa, mantega i melmelada). El
check-in és ràpid i a recepció molt amables. Ens faciliten un mapa del barri i el centre de Lima, i ens donen indicacions del que podem fer.
Miraflores és un dels millors barris de la ciutat, platges, penya-segats, grans parcs, bars i restaurants de moda, les millors botigues i mercats indígenes, i sobretot segur. A les platges, envoltades per penya-segats, no veiem a ningú banyant-se, serà perquè és hivern aquí, només hi ha alguns valents enfundats en vestits de neoprè surfejant les onades sobre les seves taules.
El primer que fem és sortir a esmorzar. A recepció ens recomanen un local al
Parque Kennedy, al centre del barri, una àrea verda envoltada de botigues i restaurants.
Sangucheria La Lucha. És una cadena especialitzada en entrepans de carn al forn a llenya i sucs naturals, que té diverses sucursals distribuïdes per tot el país. Sens dubte els millors entrepans que provaràs al Perú. La carn és suau, tendra i saborosa, tot l'assortiment de salses té molt bona pinta, el pa és tendre i cruixent, i les racions raonables. Demanem un de bistec i formatge, un altre de llardons, i dos tes, 45 soles.
Estem a 17º i el cel està ennuvolat, pel que ens expliquen així es el temps a Lima la major part de l’any, sense sol. Ni fred ni calor, una bona temperatura per passejar. Intentem visitar Huaca Pucllana, un lloc arqueològic de la cultura llima que data de l'any 700, però els dimarts tanca. Una altra vegada serà.
Una de les visites obligades a Miraflores és el passeig del
moll, vorejat de penya-segats de 200 - 300 mts d'alçada, parcs i miradors amb vistes al Pacífic. Comencem a Larcomar, un centre comercial a diversos nivells, amb agradables terrasses i restaurants just davant de l'oceà, i un munt de botigues on fondre la targeta. Després ve el pont de Villena Rei i el Parc de l'Amor (una zona enjardinada amb una enorme escultura coneguda com El Petó), el Parc Raimondi, una zona usada com a punt de llançament per a parapents, i finalment, el Far.
Punto azul, acollidor i amb personal super amable, alberga una prestigiosa cevicheria ocupada al 90% per estrangers. El menjar és molt bo i les racions enormes. Demanem un ceviche de peix i marisc per a dos, i dos pisco sour, 77 soles.
Lima es troba a la costa central del país, banyada pel Pacífic, és una ciutat gran i caòtica que alberga al 30% de la població del país, uns 10 milions de persones. No és un lloc especialment bonic, el cel sempre està encapotat amenaçant pluja i el trànsit és sorollós i intens. Però el seu centre històric per als vianants, encara que relativament petit, alberga més de 600 monuments construïts en l'època de la presència hispànica, raó per la qual va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en 1988.
La millor manera d'acostar-se al centre és amb el
Metropolitano, un autobús que funciona com a metro, ja que té carril propi inaccessible per als cotxes, passa amb força freqüència i és bastant ràpid, tot i que en hores punta va a rebentar. Costa 5 soles la
targeta, i després 2,5 soles cada trajecte.
La Plaza de Armas o Plaça Major, és el centre de la ciutat fundada per Pizarro a 1535. Enmig de la plaça hi ha una pica de bronze que data de 1651. Està envoltada per imponents edificacions neocolonials com el Palau de Govern, residència oficial del president del país, i on se celebra una cerimònia de canvi de guàrdia cada dia a les 12:00, amenitzada per una banda de vent i metall; la Municipalitat; i la Catedral, de façana barroca construïda entre els segles XVI-XVII.
Plaza San Martin, va ser inaugurada el 1921 per celebrar el centenari de la independència del país. A la part central hi ha un monument en honor al alliberador Jose San Martin. Està envoltada per bonics edificis d'estil neocolonial, entre els quals destaquen el Gran Hotel Bolívar i el teatre Colon. Al carrer Jirón Ocaña, el carrer que fa cantonada amb l'hotel, hi ha molta gent canviant moneda al carrer, estil els arbolitos argentins. Les dues places estan unides per Jirón de la Unión, un carrer de vianants de gairebé 1 km de llarg flanquejat per establiments comercials, restaurants i cases colonials. En aquest carrer crida l'atenció la recarregada ornamentació d'estil barroc xorigueresc de la façana de la Basílica de la Merced.
Passem pel Parque de la Muralla per veure l'estàtua proscrita de Pizarro, conqueridor del Perú. Sembla ser que anteriorment ocupava un lloc destacat a la Plaça d'Armes, fins que segurament van fer una revisió històrica del responsable de l'assassinat d'Atahualpa i de molts altres indígenes. El Convento de San Francisco, és un altre exemple d'arquitectura barroca de Lima, fundat pels franciscans en 1546. Una visita guiada permet visitar durant una hora la biblioteca, el claustre, i les seves catacumbes, on encara són visibles cranis, fèmurs i altres ossos que donen fe de les 25.000 persones que va arribar a albergar. Accés 15 soles, només accepten efectiu.
A prop del centre es troba el
Mercado Municipal, on es ven de tot, fruites, verdures, carns, peix, roba, parament de la llar, un passeig per la cultura diària peruana. És a més un lloc ideal per menjar, en un costat hi ha uns 30 locals familiars on costa 8 soles el menú, que inclou dos plats i beguda. Les cartes són àmplies, la majoria tenen uns vuit primers i vuit segons per triar.
Brou de gallina, xucli de llagostí, chicharrón de peix i yuca, i chicha de maracuià, Compartim un segon perquè les racions són enormes.
Davant d'ell esta el
barri xines, habitat pels descendents dels primers xinesos que van arribar a mitjans del segle XIX per cobrir l'escassetat de mà d'obra en les hisendes costaneres. El centre del barri és el carrer Capón, que està decorat amb grans rajoles adornades amb símbols del zodíac xinès.
Museo del chocolate, és una cadena on serveixen xocolates diversos i alguns entrepans, a més hi ha botiga i museu. 10 soles la tassa de xocolata calenta. Entre les 15 varietats escollim maia (picant i amb mel) i l'europeu (normal, com a Barcelona). Molt bo.