A 38 km de Kampala es troba el petit
aeroport d'Entebbe. Els vols directes des d'Europa no solen ser barats. L'opció més econòmica és volar fins
Nairiobi, autèntic hub de la zona, i des d'allà per 100€ hi ha vols a Uganda. Per anar a Arusha des de Nairobi el millor és agafar algun dels múltiples
shuttle bus que ofereixen diferents operadors turístics. Costen uns 30 $, i encara que oficialment el trajecte dura sis hores, amb la carretera en obres s'allarga (i s'omple de sots) fins a les nou. En les dues fronteres pot fer-se el visat sense problemes, i els tràmits no duren entre una cosa i una altra més de mitja hora.

Les ciutats principals a Uganda estan unides per
carreteres asfaltades, ben mantingudes, i on hi ha poc perill d'encreuament d'animals domèstics o salvatges, si no és que estem a prop d'un parc o reserva natural. Als nuclis de població més petits arriben amb més freqüència pistes i camins de terra, que es deterioren amb facilitat després de les freqüents pluges. En els vehicles viatgen tant persones, com a càrrega de tota mena, com alguna que altra gallina. Solen estar en bon estat, encara que els sobrecarreguen amb freqüència. Probablement aquest sigui el major risc, juntament amb algun conductor de matatu suïcida, i la manca de casc als boda-bodas.
Per a llargues distàncies el més còmode i barat i són els autobusos. Sovint no surten fins que no estan plens (una persona per seient), i no fan més parades que les programades. Generalment no fa falta comprar el bitllet amb anterioritat, encara que és més segur. Cal informar-se bé dels horaris, el primer autobús del dia sol sortir a hores intempestives, i armar-se de paciència amb els freqüents retards i imprevistos de tot tipus.

Per distàncies més curtes, de fins a 100km, el més habitual són els
matatus. Es tracta d'uns mini busos llicenciats per transportar 14 passatgers, encara que aquest nombre es sobrepassa amb freqüència, havent arribat a pujar 24 en un d'ells. Mai surten fins que no estan plens, així que tria sempre el que vegis més ple per tal d'esperar el mínim possible. El temps d'espera mitjà és d'entre mitja hora i una hora. De vegades, en ciutats petites, el conductor dóna voltes pel centre a la recerca passatgers suficients per iniciar la marxa. Realitzen tantes parades com siguin necessàries, així que encara que és pràctic perquè pots agafar-lo a qualsevol lloc, també és molt més lent.
A Kampala el revisor circula amb mig cos fora cridant el rumb, digues-li on vas i et dirà si has de pujar. Dins de la capital costen entre 500 i 2000 shs, entre poblacions espera pagar uns 10.000 shs per dues hores de trajecte (preu mzungu).

Però sens dubte la joia de la corona són els
boda-boda, habituals per a distàncies curtes i imprescindibles dins de Kampala, són motocicletes que recullen i s'aturen a qualsevol punt de la ciutat, i on és freqüent que pugin dos passatgers, a més del conductor. Encara que alguns condueixen com les cabres, és l'únic mitjà amb el qual sortejar els eterns embussos de Kampala. Fora de la capital es fan servir fins i tot per a distàncies de fins a 10-15 km, però és convenient evitar-los en camins de terra enfangats. Costen entre 500 i 6.000 shs, depenent del trajecte i del nombre de passatgers.

Finalment hi ha el
special hire, vehicles de lloguer que es contracten en el propi carrer. Dins de les ciutat funcionen com a
taxis, però també poden llogar per a distàncies llargues, i fins i tot per a diversos dies. El preu es negocia en el moment. Ideal per l'aeroport o excursions d'un dia.
Per norma general un boda-boda costa la meitat que un special hire, i és molt més ràpid, encara que també més perillós. Un matatu costa la quarta part que un boda-boda, però viatjaràs estret com en una llauna de sardines, i per descomptat no és el lloc ideal per portar equipatge. L'autobús, si es tracta de llarga distància, costa una mica menys que un matatu, és més còmode, però també més lent.