| Gairebé tot els nostres àpats a Tanzània, van ser amb Safari Makers durant els tres dies que vam estar recorrent els parcs naturals al voltant d'Arusha. |
 |
 |
 |
 |
A Uganda el menjar és sa, fresc i variat. Els seus plats més populars són
kalo,
posho,
matooke i l'arròs, ja que són barats, molt energètics i rics en fibres. El
matooke és el plat nacional d'Uganda. La llegenda diu que va ser portat al món per Kintu, el primer home a la Terra. Està fet de plàtan verd cuit al vapor, barrejat amb pèsols, pastanaga i pebrot. El
posho o
ugali, és un plat fet habitualment de farina de blat de moro o cassava. Té consistència semblant a un arròs enganxós, i sol servir d'acompanyament a carns i sopes. Encara que molt menys popular que el matoke, a causa del seu molt baix preu és una part important en la dieta de milions de subsaharians.
Punto i apart es el
kalo. Al restaurant Gardens de Fort Portal ens van recomanar diverses vegades no demanar-ho, dient-nos que "no és menjar per blancs, és molt fort per a l'estómac". I tenia raó, el kalo és una barreja de farina de mill cuit i una mica de farina de iuca o mandioca. El seu aspecte és el d'una tifes de vaca de textura enganxosa, bastant insípid al paladar, i que es menja amb les mans, agafant trossos petits i submergint-los en la salsa o sopa,
firinda en el meu cas.
No és difícil trobar
pasta, bolonyesa o amb verdures, i són capaços de fer
curry amb qualsevol plat. Ous remenats, truita de formatge o espanyola (pebrot i verdures), i torrades per esmorzar.
Altres plats principals inclouen batata, iuca, o pa de mill, però també
l'arròs, normalment es serveix amb carn de vaca, estofat de pollastre o salsa de cacauet. Una sopa o crema típica i molt saborosa és la
firinda, mongetes blanques pelades i pastades amb mantega de vaca i sal. El
mochomo és carn a la graella o barbacoa, es fa amb cabra, pollastre, vedella o fetge. Un plat de peix típic és la
tilàpia amb patates fregides, un peix de sabor molt agradable.
Amaleewa, brots tendres de bambú, és un altre plat que cal tenir en compte.
Malakwang, és un plat deliciós que no us podeu perdre. Consisteix en una barreja de vegetals, sobretot espinacs en el meu cas, amb crema de cacauet.
Un altre plat típic, ideal per esmorzar o berenar, i fàcil de trobar en parades de carrer, és el
rolex. Consisteix en una truita fresca, tomàquets a rodanxes fines, col, ceba picada i pebrot verd, tot això enrotllat en chapati acabat de fer. D'aquí el nom de rolex ( "rolled eggs"). El
chapati, oblees de farina d'origen hindú, són omnipresents, i es combinen amb gairebé qualsevol cosa.
Per descomptat hi ha un munt de fruites tropicals: mangos, papaia, taronges, mandarines, alvocats (dolços i cremosos, fan amb ells fantàstics
guacamoles), plàtans dolços (alguns tipus dels quals es fan servir per elaborar vi i cervesa), diversos tipus de baies silvestres, guaiaba, i pinya.
Pel que fa a les begudes, te i cafè són excel lents, no en va és un dels principals productors de robusta de la zona.
Cervesa pot trobar-se en qualsevol lloc. Entre les més populars esta Bell, una cervesa suau que es produeix a Luzira des de fa 50 anys, Nile Special i Club de gust més fort són originàries del naixement del Nil, i si us agrada la cervesa negra us recomano Castle. Però sens dubte la millor, i us garanteixo que vam provar moltes, és
Eagle, una cervesa amb cos i una graduació de 6,5 º. Sense alcohol, el refresc més popular és
Krest, deliciosa llimonada amarga.
| Plats combinats: de pasta, pollastre, vedella, salsitxes vegetarianes, patates al forn, puré de patates, tot és possible. Fins i tot algun sandvitx de tant en tant. |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
A la nit el centre de Kampala s’omple de barbacoes: broquetes de pollastre (2.000 shs un quart), vedella (500 shs), chapatti (200 shs), fetges de pollastre ... |
A Uganda el menjar és sa, fresc i variat. Els seus plats més populars són kalo, posho, matooke i l'arròs, ja que són barats, molt energètics i rics en fibres. El matooke és el plat nacional d'Uganda. La llegenda diu que va ser portat al món per Kintu, el primer home a la Terra. Està fet de plàtan verd cuit al vapor, barrejat amb pèsols, pastanaga i pebrot. El posho o ugali, és un plat fet habitualment de farina de blat de moro o cassava. Té consistència semblant a un arròs enganxós, i sol servir d'acompanyament a carns i sopes. Encara que molt menys popular que el matoke, a causa del seu molt baix preu és una part important en la dieta de milions de subsaharians.
Punto i apart es el kalo. Al restaurant Gardens de Fort Portal ens van recomanar diverses vegades no demanar-ho, dient-nos que "no és menjar per blancs, és molt fort per a l'estómac". I tenia raó, el kalo és una barreja de farina de mill cuit i una mica de farina de iuca o mandioca. El seu aspecte és el d'una tifes de vaca de textura enganxosa, bastant insípid al paladar, i que es menja amb les mans, agafant trossos petits i submergint-los en la salsa o sopa, firinda en el meu cas. 
Altres plats principals inclouen batata, iuca, o pa de mill, però també l'arròs, normalment es serveix amb carn de vaca, estofat de pollastre o salsa de cacauet. Una sopa o crema típica i molt saborosa és la firinda, mongetes blanques pelades i pastades amb mantega de vaca i sal. El mochomo és carn a la graella o barbacoa, es fa amb cabra, pollastre, vedella o fetge. Un plat de peix típic és la tilàpia amb patates fregides, un peix de sabor molt agradable. Amaleewa, brots tendres de bambú, és un altre plat que cal tenir en compte. Malakwang, és un plat deliciós que no us podeu perdre. Consisteix en una barreja de vegetals, sobretot espinacs en el meu cas, amb crema de cacauet.
Un altre plat típic, ideal per esmorzar o berenar, i fàcil de trobar en parades de carrer, és el rolex. Consisteix en una truita fresca, tomàquets a rodanxes fines, col, ceba picada i pebrot verd, tot això enrotllat en chapati acabat de fer. D'aquí el nom de rolex ( "rolled eggs"). El chapati, oblees de farina d'origen hindú, són omnipresents, i es combinen amb gairebé qualsevol cosa. 
Pel que fa a les begudes, te i cafè són excel lents, no en va és un dels principals productors de robusta de la zona. Cervesa pot trobar-se en qualsevol lloc. Entre les més populars esta Bell, una cervesa suau que es produeix a Luzira des de fa 50 anys, Nile Special i Club de gust més fort són originàries del naixement del Nil, i si us agrada la cervesa negra us recomano Castle. Però sens dubte la millor, i us garanteixo que vam provar moltes, és Eagle, una cervesa amb cos i una graduació de 6,5 º. Sense alcohol, el refresc més popular és Krest, deliciosa llimonada amarga. 
