Capçelera

ETIOPIA

Diners

Billete 1 birrBillet 5 birrs Billets. Els hi ha de 1, 5, 10, 50 i 100 birr. Estan fastigosos, ens van contar que la dona d’un ambaixador, que es veu que és molt finolis, els va fer analitzar per un metge i li va dir que podien retransmetre almenys vint-i-quatre malalties diferents. També hi ha algunes monedes, però difícilment les veureu a no ser que participeu en alguna partida de futbolí.  Imatges dels billets.

Diners. La moneda oficial és el birr. Un dòlar (1$) són aproximadament 8,34 birr (agost 2002). Només l’aeroport de Addis Abeba, hotels de luxe a la capital i algunes agències de viatge accepten targetes de crèdit, a la resta del país són inútils, un pes menys a la motxilla. La majoria de les grans ciutats, menys Lalibela, tenen bancs on canviar dòlars. És necessari el passaport, i emplenar i signar la declaració de canvi de moneda que deureu dur amb vosaltres, i que us permetrà canviar els birr per dòlars al abandonar el país, d’altra forma es considerarà obtingut de manera il·lícita i començaran els problemes. Els xecs de viatge són poc coneguts i podeu trigar hores en fer-los efectiu.  Costos. Etiòpia és un país extremadament barat, encara que també és cert que fora de la capital no pots permetre’t grans luxes, per que no els hi ha. Jo vaig gastar 600$ en tres setmanes, 30$ diaris, viatjant en transport públic, dormint en hotels del rang mig-alt, llogant barques, furgonetes i fins i tot un tot terrè per tres dies. Realment no em vaig privar de res... Encara que evidentment pot gastar-se menys. 
Si ho vols un poc més organitzat llogar un jeep amb conductor i guia surt per uns 100$ diaris, manutenció d’aquests a part.

Propines i regateig. Nens que t’ensenyen un hotel, un restaurant, l’estació d’autobús i coses per l’estil, són pagats amb 1 o 2 birr. Un interpreta que vaig tenir per a trucar per telèfon a Espanya va ser recompensat amb 5 birr, un dur treball d’hora i mitja realitzar dues cridades, s’ho va guanyar. En un restaurant es pot deixar l’arrodoniment, igual que en un taxi, però la propina no és especialment esperada. Els guies, no oficials generalment, que s’ofereixen per a treballs concrets, com ensenyar les esglésies de Lalibela, acompanyarvos a les Cataractes del Nil o similars, és millor acordar un preu a la bestreta. El regatejo no és habitual en botigues, però si àmpliament acceptat en mercats i a les tribus del sud.