JAPÓ

L'antiga Edo va créixer al voltant del castell del shogun Tokugawa, ubicació actual del Castell Imperial. L'actual Tòquio s'ha convertit en una ciutat gegantesca on viuen més de vuit milions de persones distribuïdes al voltant de 23 barris. és un lloc ple de contrastos on conviuen l'esperit consumista i les tradicions llegendàries, les vestimentes occidentals i els quimonos, els alts gratacels i els petits i abarrotats restaurants, les modernes zones residencials i estrets carrerons que amaguen temples i antigues cases de fusta. és el centre polític i financer del país, i reuneix a més la seva major concentració de museus, teatres, centres d'oci i compres.

Gaudir d'ell és mes fàcil del que sembla, ja que la majoria dels punts turístics es localitzen en la zona delimitada per la línia JR de Yamamote, una línia circular que connecta les principals zones d'oci i serveis. Organitzat per barris us expliquem el que vam poder veure en quatre calorosos dies.
Marunouchi Aquí, l'acer i el cristall dels edificis que alberguen les seus dels principals bancs i societats de comerç, contrasten amb les fosses i alts murs de pedra del Palau imperial. També destaca l'Estació de Tòquio, per on passen 3.000 trens diaris, construïda en 1914 amb un disseny basat en l'estació ferroviària de ámsterdam Central.

El Tokyo International Forum, un modern edifici dissenyat per l'arquitecte americà Raphael Viñoly, que va idear la seva sala principal amb forma de vaixell i revestit amb mes de dos mil làmines de cristall antiterratremol. S'usa com centre d'art i convencions, i té una sala amb 5.000 butaques. Enfront d'ell esta l'edifici Kotsu Kaikan. Restaurants, agències de viatges, serveis mèdics, una llibreria amb àmplia selecció de llibres en anglés, i el Tourist Information Center de la JNTO en la 10ª planta, on ens donen una informació valuosíssima sobre com escalar la Montanya Fuji, i ens troben un hotel bo, bonic i barat al costat de l'estació de Ueno, a veure si estalviem una mica en el metro.

Des de la 3ª planta hi ha una fantàstica vista de les vies en una terrassa anomenada Yuracucho Colline on pots asseure't, i menjar alguna cosa o fumar un cigarret mentre veus passar els shinkansen davant teu. A l'altre costat de l'estació esta el Jardí Est del Palau Imperial, l'única part del palau oberta al public. L'accés és per Ote-mon, la qual va ser entrada principal de l'antic castell, al que pertanyia el jardí. és altre d'aquests jardins descomunals que de ben segur l'amo mai va arribar a veure sencer. Hi ha molt que caminar aquí, així que si volem estalviar forces podem acostar-nos amb metro fins a Otemachi St.   East Graden Guide Map

El Barri de Ginza esta considerat el centre de Tòquio, i una de les zones de compres mes cares i exclusives del món. Aquí trobem els grans magatzems mes importants (Mitsukoshi, Matsuya, Matsuzakaya, Printemps, Hankyu o Seibu), botigues cares i exclusives com Louis Vuitton, Tiffanys o Channel, museus, locals d'oci nocturn i restaurants on serveixen cafès a 10€. L'especulació urbanística aquí supera cotes inimaginables, el metre quadrat ronda els deu milions d'iens, uns 66.000€. Els caps de setmana el seu carrer mes cèntric, Chuo Dori, és tallat al trafic i es converteix en una àmplia rambla per a vianants, on els cafès col.loquen taules i ombrel.les.

Caminant cap a l'oest, en Harumi-dori, veiem l'Edifici de la Sony, que a més d'albergar algunes botigues i restaurants, és on Sony exhibeix les seves ultimes novetats: dvds, televisors, mòbils, ordinadors, play station i productes d'electrònica en general. I poc mes allà arribem a Kabuki-za, el principal teatre a Tòquio data de 1889. Les representacions del tradicional kabuki duran entre tres i cinc hores, i sol haver una matinal i una altra a la tarda. Les entrades poden comprarse per a l'obra completa (entre 2.000¥ i 20.000¥) o tan sols per a un acte (entre 500¥ i 1.500¥). El preu vària depenent de l'obra i del seient. Hi ha lloguer de audioguíes per a estrangers.

Allunyat del centre del districte, al costat del riu, esta Tsukiji Market, el mercat majorista de peix i productes marins mes gran del món. Es calcula que mou 2.000 tones diàries d'aquests productes. En l'exterior hi ha botigues d'utensilis de cuina, de souvenirs i samarretes, i restaurants on prendre sushi i similars, rabiosament fresc. En el mercat interior es ven de tot, des de sardines fins a tonyines, passant per algues o caviar, però el que mes ens crida l'atenció són la grandària de musclos, ostres i altres bivalves. El mercat té la seva màxima activitat entre les 5:00 i les 8:00, alguns negocis comencen a tancar cap a les onze, i tanca per a la seva neteja a les 13:00.

Enmig del barri del Ueno el primer parc públic de Tòquio. Alberga mitja dotzena de museus, el primer zoo de Japó que data de 1882, i enmig del llac Shinobazu, el Santuari Toshogu dedicat a Ieyasu. Hi ha mes de mil cirerers i els lotos cobreixen gairebé per complet el llac. En la zona nord es reuneixen centenars de rodamóns, i es fa difícil trobar un lloc net i a l'ombra on fer la migdiada, però a part d'això no comporta cap altre perill. Una mica mes abaix, passada la font, en un encreuament de camins tocant sota l'ombra d'un arbre, estan Los Awkis, un grup que em recorda als peruans de plaça Catalunya a Barcelona.   Mapa de Ueno Park.

Al nord també es troba el Museu Nacional (600¥, exposicions temporals entre 1.000¥ i 1.500¥). Va ser fundat en 1872, i és el museu mes antic i mes gran de Japó. Visitem dos de les seves quatre galeries Toyo-kan, entrant a la dreta, dedicada a antiguitats asiàtiques, es divideix en vuit sales on s'exhibeix una àmplia col.lecció d'art coreà, khmer, hindú, xinès, fins i tot egipci (sarcòfag inclòs) a pesar de no ser asiàtic. Hon-kan, l'edifici principal, aquesta dedicat a l'art japonès. Són 24 sales distribuïdes en dues plantes i ordenades cronològicament. La planta superior abasta des dels inicis fins a principis del període Edo. Tot esta degudament etiquetat en angles.

Triguem un parell d'hores a recórrer l'edifici abans d'anar a menjar al restaurant del museu, no hi ha moltes mes opcions en la zona. Uguisudachi St. (Yamamote line) queda a 500 mts de la porta.
Un altra visita ineludible en el barri és el Mercat de Ameya-yokocho, un estret carreró que va des de Ueno Station fins a Okachimachi Station, i que va ser un famós mercat negre després de la Segona Guerra Mundial. Avui dia hi ha mes de 500 botigues on es ven de tot: roba, calçat, motxilles, cosmètics, joies, peix fresc, fruita i especies, en un ambient mes bullicios i menys contingut que la resta de mercats japonesos.

Diuen que Asakusa és un dels pocs districtes que conserva l'atmosfera de l'antic Tòquio. El barri pot explorar-se fàcilment a peu, encara que també es poden fer tours guiats de mitja hora en rickshaw per uns 8.000¥ dues persones.

La seva principal atracció és Senso-ji, un popular temple budista construït en 645, el temple mes antic de Tòquio. Ens baixem en Asakusa Station i el primer que ens trobem és Kaminari-mon, la porta dels trons, la porta exterior de les dues que donen accés al temple Senso-ji. Va ser construïda en 942 per Taira no Kinmasa. En la part frontal dues estàtues dels déus sintoistes Raijin i Fujin s'exhibeixen una a cada costat. Ho mes impressionant és una imponent llanterna vermella de 4 mts d'altura, mes de 3 mts de circumferència i 670 kg de pes, que penja sota la porta. Nakamise, un carrer per als vianants plena de botigues, uneix la porta exterior amb la segona porta del temple, anomenada Hozomon.

El carrer existeix des de principis del segle XVIII, té uns 250 mts de llarg i gairebé un centenar de botigues. és un bon lloc per a comprar souvenirs, quimonos, yukatas, pintures ukiyoe, dolços típics, joguines, godzilles, samarretes... Després de la porta Hozomon hi ha una pagoda de cinc plantes i l'edifici principal del temple. Davant d'ell hi ha un calder on els forans cremen encens i es tiren el fum damunt amb la creença que aporta salut. La llegenda conta que en l'any 628 dos germans van pescar una estàtua de Kannon, i després de retornar l'estàtua diverses vegades al riu, sempre els tornava a ells. Es va decidir construir un temple en aquest lloc i dedicar-lo a la deessa Kannon.

Barri de Shinjuku. Tot el que busques a Tòquio es troba aquí. Aglomeracions de gent, tecnologia, gratacels, temples, i sòrdids ambients nocturns. Shinjuku Station és l'eix del barri. Diuen que és l'estació de tren mes utilitzada del món, una mitjana de tres milions de persones la usen diàriament. Al seu voltant es troba una gran concentració de botigues d'electrònica, centres comercials, cinemes, restaurants i bars. A l'oest esta Nishi-shinjiku, on es troben la majoria dels gratacels de Tòquio. I a l'est Kabuki-cho un districte conegut pels seus bars, restaurants i com barri vermell, a causa de les prostitutes i altres tipus de comerç sexual.

Comencem amb un circuit a peu que proposa Lonely Planet. Passem davant de l'edifici Studio Alta, amb una gran pantalla de vídeo, la llibreria Kinokunilla, i els grans magatzems Mitukoshi i Isetan al carrer Shinkuru-dori.

Travessant Yasukunu-dori vam visitem Hanazono-Jinja, un petit santuari amagat entre els edificis, els seus creients diuen que porta prosperitat en els negocis. La ruta contínua per Golden Gai, una sèrie de cinc petits i estrets carrerons plens de bars bohemis i clubs privats, diuen que freqüentats per músics, actors i artistes en general. Les parets pintades, cartells de concerts i fins i tot diuen que algun barracot dels anys 60, és un fort contrast davant de la sobrietat i modernitat de Kabuki-choi. La majoria són bars minúsculs on tot just caben uns pocs clients, i alguns nomes serveixen a la seva clientela habitual.

D'aquí passem a Kabuki-cho, el barri vermell. El seu nom ve dels plans en 1940 de construir un teatre kabuki en la zona. Encara que mai va arribar a materialitzar-se el projecte, el nom es conserva. Hi ha al voltant de 300 bars, nightclubs, hotels de l'amor, sales de massatges, cases de cites, cabines de vídeo porno i espectacles de striptease, tot això orientat tant a dones com a homes. Llums de neó, borratxos, tribus urbanes... Hi ha punkies japonesos vestits amb vestit negre, camisa blanca i sabates chupamelapunta a les cantonades, repartint propaganda dels diferents karaokes i pubs, però per desgràcia gairabe res del que passa és accessible als que no parlem japonès.

és segurament el red district mes segur del món, encara que diuen que la yakuza encara té les seves influències a la zona. En cas de problemes a pocs passos del Koma Theatre hi ha una comissaria de policia. Enfront del Teatre Koma, dedicat a musicals i actuacions comercials, hi ha una plaça plena de cinemes i locals de menjar ràpid on es reuneixen tots els pintes de la zona.

A una parada de metro esta Nishi-shinjiku, la zona de gratacels. Un dels edificis mes cridaners és Tòquio Tocho, on es troben les Oficines del Gobern Metropolita de Toquio, dos torres bessones de 243 mts d'altura cadascuna. Ambdues torres tenen en la planta 45 un observatori panoràmic, des d'on apreciar una jungla de formigó i asfalt sense fi. Altre edifici que Lonely Planet descriu com interessant és Shinjuku NS. El seu interior és buit, des del hall es veu cel a través del sostre de cristall mes de cent metres per sobre dels nostres caps. Ho mes curiós és un rellotge de 30 metres d'alçada, que diuen és el mes gran del món, mogut per un petit molí d'aigua.

Sopem en un carreró sota el pont, entre Kabuki-cho i l'estació (sortida M8?). Són tavernes molt petites sense parets, l'esquena dóna al carrer, i simulen els murs amb cortines que arriben tot just fins als muscles. Estan especialitzats en broquetes, tant que un d'ells nomes fa de anguila, ple a vessar, ni un tamboret lliure, genera tant fum que hi ha ventalls per als clients. La roba apesta al sortir, però esta boníssim, i no hi ha ni un occidental. Els bars de broquetes no són barats però mereixen la pena, pel diferent que són de la resta de Japó, sembla un negoci des ubicat. Cinc broquetes i una cervesa 3/4 mes o menys 2.000¥.

Barri de Harajuku. Davant de Harajuku Station esta Takeshita-dori, un estret carrer per a vianants de tot just 400 mts de llarg, ple de botigues de moda, noves tendències i independents, roba de segona mà, cafès i restaurants fast-food. és una zona molt popular entre els adolescents. A 200 mts de l'estació esta Jingu-bashi, un pont on es reuneixen els diumenges joves amb "disfresses" de tot tipus: lolites gòtiques (una cosa semblant a una nina de porcellana), pipi calces llargues, personatges manga, joves amb vestits estil victorià, punkies futuristes i altres tribus urbanes, gairebé amb l'única intenció que els fotografiïn. Esta ple de turistes que nomes fem això, tots contents.

A pocs metres d'aquí esta Meiji Jingu (800¥), un santuari sintoista construït en honor a les ànimes de l'emperador Meiji i l'emperadriu Shoken. Es troba enmig d'un bosc artificial amb 120.000 arbres de 365 espècies diferents que va ser donat per devots de tot Japó quan el temple va ser construït. S'arriba fins a ell després de caminar uns metres per una pista de graveta envoltats de cedres, i travessar un enorme tori construït amb la fusta provinent d'un xiprer japonès de 1.500 anys. El temple va ser destruït completament en els bombardejos de la Segona Guerra Mundial, però la seva reconstrucció acabada en 1958 és idèntica a l'original, fins i tot en els materials.

Paral.lela a Takeshita-dori transcorre Omote-Sando, una ampla i animada avinguda arborada. és el lloc perfecte on apreciar dissenys arquitectònics de primera, i visitar botigues de luxe i bones marques. Louis Vuitton, Gucci, The Bodi Shop, Prada o Zara entre d'altres. La majoria d'elles s'allotgen en edificis d'arquitectes de renom que semblen competir per exhibir l'edifici mes cridaner i elegant. Entre tant de luxe trobem una botiga assequible on comprar els regals per a la family, l' Oriental Bazaar, quatre plantes de souvenirs típics japonesos, com quimonos, yukatas, vaixelles, llums, ninas, ventalls, mobiliari divers, espases samurais...

Shibuya és el barri de les llums de neó. Davant de l'estació esta la Plaza Hachiko, en honor a un gos fidel (Hachiko), que va anar a buscar durant 11 anys a l'estació el retorn del seu amo després que aquest ja hagués mort. En la inauguració de l'estàtua en 1934 va estar present el propi gos. Davant de la plaça està el que es diu és l'encreuament mes abarrotat del món, Scramble Kousaten. Utilitza un stop als quatre carrers per a permetre als vianants inundar tot l'encreuament. També hi ha aquí diversos centres comercials i grans magatzems de moda, el mes famós és Shibuya 109. Ideal per a gaudir de la escalfor humana, tan atapeït no estaras en cap altra part a Japó.

El Barri de Roppongi és conegut entre els estrangers per la seva animada vida nocturna, oferint una gran varietat de bars, restaurants i pubs. Crida molt l'atenció veure negres i hispans buscant clientela per als seus bars i pubs nocturns de jazz, salsa i ritmes llatins. Un curt passeig des de Roppongi Hills, una enorme urbanització que inclou oficines, zones residencials, cafès, restaurants, sales de cinema, un museu, un hotel, un estudi de televisió, un amfiteatre a l'aire lliure i diversos parcs. El seu edifici mes emblemàtic és la Torre Mori, un gratacels de 54 pisos i 238 metres d'alçada. Les sis primeres plantes estan ocupades per botigues i restaurats, i en les sis ultimes es troben el Museu d'Art Mori, i el Tokyo City View (1.500¥), un observatori circular que ens ofereix una vista de 360º de Tòquio. Les 43 plantes intermèdies estan plenes d'oficines. Un altre passeig interessant en el barri és el que duu des de Azabujan St. fins a Roppongi St. El camí és una estreta pendent plena de botigues de roba independents, galeries i restaurants d'autor, tot això dintre d'un ambient acomodat. Aquí trobem un boníssim restaurant de broquetes.

 Ryokan Mikawaya Honten. 12.600¥ habitació doble estil japonès. Net, servei de te, aire condicionat, bany una mica petit i tracte familiar. Esmorçar 900¥. Una mica allunyat del centre en el barri de Asakusa, a 10 minuts del metro. El seu major inconvenient és que ens obliga a gastar amb metro quan hi ha hotels prop de les JR Station. A través del Tourism Information Center trobem un altre.  Suigetsu Hotel Ohgasio. 9.870¥ habitació doble estil occidental, bany, aire condicionat, i bany públic (onsen interior). Internet 100¥ per 10 min. Té un bonic jardí japonès., tot això en una bonica casa tradicional que va pertànyer a Ohgai Mori. A 15 minuts de JR Ueno St, un poc apartat, al costat del parc en una zona en la qual no hi ha res.

 Tsukiji Sushi Sen. Assortiment de peix cru amb arròs, sopa de miso i sopa amb cranc 2.800¥. No hi han gaire japonesos, però esta bo i són ràpids.  Tsurutontan. Zona de Roppongi. Un dels pocs restaurants on veiem japonesos fent cua per a entrar. 20 minuts d'espera que mereixen la pena. Prenem dos plats de udon i una cervesa. Del millor de tot Japó. Ambient agradable, cuidat i modern, sembla molt mes car del que realment és, cuina en directe sense parany ni cartró, ben presentat i saborosíssim. Plats entre 900¥ i 2.000¥. El nostre sopar 3.050¥.  La Pausa. En Takeshita-dori. Amanida de pollastre, pizza de gambes i banana split per 2.184¥.

 Teyandei. Zona de Roppongi. Especialitzat en broquetes i tot tipus de sake i derivats. Mengem asseguts davant de la barra i descalços doncs hi ha tatami. Des del carrer la gent menja dempeus en una barra exterior. Menjar deliciós, catalogat com el millor izakaya de Tòquio. Preu de les broquetes: entre 200¥ i 500¥.  Kohmen. Zona de Ueno St., en Shinobazu-dori davant del parc. Cadena de restaurants especialitzada en sopes. Dues sopes (picants) i una empanada 1.840¥. Barat i bon menjar.  L'accord. Dintre del Museu Nacional de Tòquio. Preus raonables. Menjar occidental amb tocs japonesos, coberts i carta de postres. Hamburguesa 1.575¥ espaguetti 945¥.

 Kamadoka. A tres minuts de Shibuya Station. Amanida, tapes de: croquetes de formatge, tofu verd fregit, calamar i tsitake gratinat, acompanyat de hoppy. El hoppy és una cervesa sense alcohol que sol prendre's barrejada amb shochu, un licor japonès de 25º que procedeix de la destil.lació d'ordi, patata o arròs. La veritat, no és exquisit però dubto que tingeu moltes oportunitats de provar-lo.
 Izuei. Zona de Ueno St. Local especialitzat en anguila. Hi ha un combinat amb tempura per 2.800¥ i altre sense anguila per 2.100¥. Local bonic, amb vistes al parc de Ueno i tracte exquisit.
Mapa de línias Shinkansen en tot Japón                                             Tokyo Subway Route Map

Per a aquells que disposin del Japan Rail Pass moure's per Tòquio serà ràpid, fàcil i barat. La majoria dels punts turístics són accessibles per la línia JR de Yamamote. El sistema tarifari del metre és escalat en funció de la distància recorreguda. I en ambdós casos la puntualitat és exquisida. Els seus números són esgarrifosos. Tòquio posseeix les xarxa ferroviària interurbana, tren i metre, més extensa del món. Entre ambdós sumen més de 70 línies, que usen al voltant de 20 milions de passatgers diaris distribuïts en més de 1.000 estacions. El metro de Tòquio, operat en la seva major part per Tokyo Metro Co., és el més usat del món, amb 2.800 milions d'usuaris anuals. La ciutat posseeix set estacions de tren operades per sis companyies privades, i la companyia Japan Railways opera la Línia Yamanote, un línia circular de tren urbà que connecta les estacions privades entre elles i amb la xarxa de metro. La circumferència és de 34,5 km, compte amb 29 estacions per les quals passa un tren cada 2 minuts, i es calcula que al voltant de 3,5 milions de persones la utilitzen cada dia. Tòquio Station és, a més, el punt de convergència de sis de les vuit línies Shinkansen de Japó.
 Hiroshima 09:15 10:44 Shin-Osaka, Shin-Osaka 11:13 -Tokyo 14:10. Amb trens shinkasen.

 Informació per a escalar la Montanya Fuji: Mt. Fuji and Fuji Five Lakes, We Love Mt. Fuji, Transports i mes...