Kyoto va ser capital i residència de l'emperador des de 794 fins al 1868, i és avui la setena ciutat mes gran de Japó on viuen 1,4 milions de persones. A causa de el seu valor històric, la ciutat no va entrar en la llista de ciutats objectiu de la bomba atòmica ni en els bombardejos generalitzats durant la Segona Guerra Mundial. Quant temps dedicar-li a una ciutat que té 1.000 temples i santuaris entre altres monuments, i disset punts declarats Patrimoni Mundial de la Unesco, és difícil de dir. Algunes guies parlen de no menys de deu dies. Nosaltres llencem pel baix i estem un dia a Kyoto Station i els seus voltants, altre al barri de Higashiyama, i l'últim gaudin del festival de Gion Matsuri.
Moure's per Kyoto és relativament fàcil ja que té un sistema de carrers rectangular i, a diferència d'altres ciutats japoneses, la majoria dels carrers del centre tenen nom. La JR Kyoto Station esta situada al sud del centre en Hachijo-dori, i des d'allí l'avinguda principal, Karasuma-dori, ens duu al nord fins a Kyoto Imperial Palace. És de gran utilitat la guia
Kyoto Walks, en el Tourist Information Center, amb cinc passejos per a recórrer a peu la ciutat, mapes, i preus d'accés a museus i santuaris.
Kyoto Station. Va ser construïda amb motiu del 1.200 aniversari de la fundació de Kyoto. Té el segon edifici mes gran de Japó construït sobre una estació de tren, el primer esta en Nagoya. En el seu interior hi ha botigues, restaurants, un centre recreatiu, un hotel, un teatre, oficines governamentals, i uns grans magatzems Isetan. Travessant la secció de quimonos s'arriba al Tourist Information Center. En el terrat de la 15ª planta es tenen unes bones vistes de la ciutat.
Prop de l'estació, en el centre de la ciutat, estan els dos grans temples Honganji. Són les seus centrals de dues faccions de Foto Shinshu, una de les sectes budistes mes importants de Japó.
Temple Nishi-Honganji. Seu central de la facció Foto-Shin, compte amb 10.000 temples en tot el país i 200 en l'estranger. El Goei-do, saló del fundador i sala principal del temple, esta en obres. En altres sales poden contemplar-se pintures i talles ornamentales de diferents materials, entre les quals s'inclouen nombrosos Tresors Nacionals.
Temple Higashi-Honganji. és la seu de la facció Otani. El saló principal, l'estructura de fusta mes gran de Kyoto, desafortunadament també esta en obres. No us perdeu una corda feta decabelss dontas per dones devotes, que es va fer servir per a arrossegar la fusta usada en la reconstrucció del temple. Té almenys 6 cm de diàmetre.
A unes cantonades de Higashi Honganji, temple al que pertany, es troba el
Jardí Shosei-en (500¥). Va ser construït a la fi del segle IX, com part de la mansió de Minamoto no Toru, fill de l'emperador Saga. Va fer construir el llac imitant la costa de Shiogama, fins i tot diuen que es va fer portar aigua de mar des de Namba per donar el toc final. En 1643, Sennyo Shonin, va concebre un bell jardí que envoltés el llac. Després de diverses restauracions durant el període Meiji, avui trobem cases de te, arbres centenaris, salts d'aigua, el llac ple de carpes creuat per un bonic pont de fusta, i un magnífic mur de pedra que envolta tot el conjunt. Diuen que el millor és veure'l en primavera quan esta tot florejat, de fet fins i tot proporcionen una guia de flors a l'entrar.
Amb la informació que ens donen en el TIC planegem una ruta pel barri de
Higashiyama, el més típic de Kyoto. S'arriba amb els busos 100 i 200 que s'agafen en les andanes D1 i D2 en la sortida nord de l'estació. Triguem a fer el recorregut proposat entre tres i quatre hores, en part perquè ens perdem al principi, en part per la calor. Aconseguim veure el següent:
Yasaka Pagoda (200¥). És el temple més antic de Kyoto. També conegut com Santuari Gion, és famós pel seu Gion Matsuri, un dels festivals mes importants de Japó. Esta tancada, encara que fa bona pinta. és aquí quan ens adonem que ens hem perdut.
Ryozen Kannon (200¥). L'any 1955, en memòria dels dos milions de japonesos que van morir durant la Segona Guerra Mundial, es va aixecar una estàtua del Buda Kannon de 24 mts d'alçada i 500 tones de pes. Dintre del santuari hi ha un altar que conté terra agafada de cadascun dels cementiris al llarg de l'ocea Pacific amb víctimes japoneses de la Segona Guerra Mundial, i un memorial a part commemora als mes de 48.000 combatents estrangers que van morir en terres japoneses. Es pot accedir a l'interior de l'estàtua i contemplar una imatge de Kannon d'onze caps. S'oficien cerimònies en record de les mates quatre vegades al dia.
Temple Kodaiji (600¥). Fou construït en 1605 en memòria de Toyotomi Hideyoshi per la seva vídua. Inclou jardins i cases de te.
Parc Maruyama. és un bell parc públic al costat del Santuari Yasaka, amb llac, grulles, carpes, kiosc de begudes i gelats, i fins i tot restaurants. Un lloc ideal per a descansar després de tant temple i gaudir d'algun malabarista rondaire, o dels seus coneguts cirerers.
Temple Heian (600¥). Va ser construït en 1895 amb motiu del 1.100 aniversari de la fundació de Kyoto. Esta dedicat al primer i ultim emperador de Kyoto, els emperadors Kammu i Komei. El santuari és una replica parcial del Palau Imperial del període Heian. L'entrada principal és a través d'un enorme tori vermell d'acer massís, i després dels principals edificis del santuari hi ha un bonic jardí.
Tot el recorregut ho fem per carrers per a vianants amb cases de fusta i temples a ambdues costats. Botigues pertot arreu, turistes (s'escolta fins i tot el català mes d'una vegada).
Temple Chion-in (400¥). és la seu central de la secta Jodo del budisme japonès. Aquesta secta va ser fundada per Honen en l'any 1175, i a causa de els seus relativament simples ensenyaments, va atreure a un gran nombre de seguidors entre els plebeus, i s'ha mantingut com una de les mes importants sectes budistes fins a avui. Quan arribem ja esta tancat, des de les tanques que ens impedeixen l'accés nomes arribem a veure la
San-mon, una imponent porta de dos pisos, la mes gran de Japó en un temple budista. Descansem una estona.
Agafem un taxi fins al barri de Gion, una famosa zona d'oci i geishas en la riba aquest del riu Kamo. Aquí venim a veure una representació d'usos tradicionals japonesos, un espectacle pensat perquè els turistes puguin gaudir d'una introducció a l'art i entreteniment tradicional japonès. és el
Gion Corner, costa 3.150¥ per persona i dura 50 minuts. Hi ha servei de audiòfons en castellà. Es pot veure
chado (cerimònia del té),
koto (música amb arpa japonesa),
ikebana (art d'arranjament floral),
gagaku (música de la cort),
kyogen (comèdia curta clàssica),
kyomai (dansa japonesa amb geisha i maiko) i
bunraku (teatre de titelles). és un curs accelerat de cultura japonesa. Qui busqui un espectacle autèntic s'ha equivocat de teatre, aquest és un espectacle montat i dissenyat per a turistes, però malgrat tot altament recomenable.
Nishiki Food Market. és un llarg carrer cobert, paral.lel a Shijo Av., flanquejat per variats llocs de menjar. Peix fresc i processat, fruites, hortalisses, verdures, algues, adobats, escabetxos, dolços típics japonesos, sushi, marisc, té, instruments de cuina... tot el necessari per a la cuina diària. No és tan animat com el de Kanazawa i hi ha moltíssim mes turisme, però no deixa de ser un lloc curiós i molt recomanable per a visitar a Kyoto.
Pontocho. és un estret carreró pegat al ric Kamo on les cases encara conserven l'ambient del Japó tradicional. La majoria són bars, restaurants, i cases de té. Diuen que és un bon lloc per a veure gheisas i maikos, pero nosaltres no vam veure cap.
Gion Matsuri, el festival del Santuari Yasak, la celebració mes important de tot el país. Té lloc durant tot el mes de juliol, encara que el seu esdeveniment mes destacat és
Yamaboko Junko, la processó de carrosses del 17 de juliol. és una festa amb 1.100 anys d'història, l'origen de la qual es remunta a 869 com una cerimònia religiosa per a apaivagar als déus durant el brot d'una epidèmia que assolava el país. La processó comença a les 9:00 i recorre un total de 3 km al llarg dels carrers Shijo, Kawaramachi i Oike, on entra l'última carrossa al voltant de les 13:25. Trenta-vuit carrosses recorren els carrers de Kyoto buscant als bons esperits, vint-i-nou carrosses
yama i nou
hoko.
Les petites (
yama) són com les de la Setmana Santa espanyola, pesen uns 1.500 kg i són arrossegades per unes 20 persones. En els trams rectes són empeses per rodes de fusta que van amagades sota la decoració, i a les cruïlles giren a coll dels assistents. Al capdamunt solen dur un pi i una ombrel·la que acull la deïtat. Les grans (
hoko) són arrossegades amb cordes per unes 50 persones, poden pesar fins a15 tones i arriben a 25 metres d'alçada. A les cruïlles posen al terra canyes de bambú sota les rodes davanteres, enfilen les rodes amb cordes i des de l'extrem contrari estiren d'elles mentre uns altres empenyen la roda. Un gir de 90º requereix tres embranzides almenys, que duen uns deu minuts. Cada empenta és corejada per crits d'ànim i admiració del nombrós públic que abarrota els carrers. Són estructures de dues plantes. Un parell de persones en la teulada mantenen el pas net de cables elèctrics, la segona planta l'ocupen una vintena de músics campaneters, i al capdavant un parell s'encarreguen de donar les ordres als arrossegadors. Ambdues
yama i
hoko estan decorades amb temes històrics i engalanades amb Preciosos adorns.
Des del 14 al 16 de juliol, les carrosses estan exposades, i algunes d'elles permeten la visita de turistes. Durant aquests dies de 18:00 a 23:00 els carrers es tanquen al tràfic i la zona s'omple de llocs de menjar i beguda.
Calendari d'esdevenimentss Gion Matsuri, 10-31 juliol
Recorregut Gion Matsuri
Carrossess tipus
Yama i tipus
Hoko
Ganko Takasegawa Nijoen. Local agradable, servei atent vestit a l'estil tradicional. Mengem asseguts en la barra, davant del cuiner que prepararà els nostres plats. Combinat de set peces de sushi, tres makis, un poc de tempura i una sopa de miso, a més demanem amanida, cervesa i un tall de meló (cal aprofitar els pocs llocs on hi ha fruita) 3.181¥.
Des de Osaka. Hi ha dues opcions per als portadors de JR Pass: els shinkansen triguen 15 minuts i surten de Shin-Osaka Station, i els trens expressos especials que triguen 30 minuts i es poden agafar en Osaka Station.
Baixada de bandera 640¥.
Rickshaw per a dues persones, 10 minuts 3.000¥, 1/2h 8.000¥.