SUD-EST ASIATIC

	Nom oficial	República Democràtica de Laos
	Superficie	236.800 km2
	Fronteres	Sud-est Asiàtic, limita amb Tailàndia 1754 km, Vietnam 2130 km, Birmània 235 km, Xina 423 km i Vietnam 2130 km.
	Població	5.921.545 habitants.
	Capital	Vientiane
	Hora Oficial	GMT +7 hores
	Religió	Budistes 60%, animistes i altres 40% (incloent diversos Cristians 1.5%)
	Idioma	Laoita (oficial), Francès, Angles, i diverses llengües ètniques.
	Moneda	Kip (lak) 1Eur=12785 Lak (2 junio 2004). (2 juny 2004). Els bitllets mes habituals són de 5000k, 2000k i 1000k, i no existeixen monedes.  Imatges dels billetes.
	Ètnies	Lao Loum (lowland) 68%, Lao Theung (upland) 22%, Lao Soung (highland) incloent els Hmong (Meo) i els Yao (Mien) 9%, etnies Vietnamita i Xinesa 1%

Forma Govern	Estat comunista
Bandera	Tres línies horitzontals, vermell (a dalt), blau (doble ample) i vermell amb un gran cercle blanc enmig de la banda blava.
Geografia	Mes de la meitat del país esta ocupat per muntanyes i denses selves tropicals. El pic mes alt és Xiang Kouang amb 2820 mts. El riu Mekong, que limita a l’oest amb Tailàndia, juntament amb els seus 15 afluents recorre un total de 2400 km dels quals un terç són navegables.
Flora i Fauna	Laos és ric en vegetació, principalment en selva tropical, bambú, palmeres, petits arbustos, diversos arbres fruiters i fins i tot algunes espècies de fins a 30mts d’altura. També hi ha diversitat d’animals, amb mes de 500 espècies d’ocells, serps, cobres reals, ghekos (petits llangardaixos), llangardaixos de fins a dos metres, cabres, óssos, lleopards, tigres... Incloent mes de 500 elefants salvatges.
Clima	Típic de monsó tropical amb dues estacions. L’estació de pluges va d’abril a l'octubre. L’estació seca i freda va de novembre a maig, al gener les temperatures poden baixar fins als 15º de nit i matinada, arribant als 30º entre març i maig.
Festes Oficials	Any nou, 1 Gener; Army National Day, 20 Gener; Makhabusa Day, 8 Febrer; Women International Day 8 Març; Lao Popular Revolutionary Party Day, 22 Març; Lao Buddhist New Yea,r 13-16 Abril; Labor International Day, 1 Maig; Visakhabusa Day, 7 Maig; Child International Day, 1 Juny; Khao Phansa Dóna,i 5 Juliol; Constitution Day, 15 Agost; Khao Padab Din Day, 18 Agost; Power Seizing Day, 23 Agost; Khao Salak Day, 2 Setembre; Oak Phansa Day, 2 Octubre; Boat Racing Festival Day, 3 Octubre; Teacher National Day, 7 Octubre; That Luang Festival Day, 31 Octubre; National Day, 2 Desembre.
Requisits d'entrada	És necessari visat d’entrada, costa uns 30$ i és valit per a 15 dies. Prorrogable a Vientiane. A més dels aeroports internacionals es pot accedir per terra des de Tailàndia(Nong Khai, Xiang Khong, Nakorn Phanom, Mukdaharn, Houay Kone), Vietnam (Lao Bao, Lak Sao) i Xina (Mengla). Mes informació als Serveis Consulars del Ministerio de Asuntos Exteriores.
Salut	Beure quantitat d’aigua i usar un repel·lent de mosquits. Vacunes recomanades: febre tifoidea, hepatitis A i B, tètanus i tractament contra la malària. Encefalitis japonesa per a estades superiors a trenta dies.
Comunicacions	El millor lloc per a trucades internacionals són les Oficines de Telecomunicacions, hi ha a totes les grans ciutats. Trucades a Europa 3$ minut. Pràcticament a tot arreu hi ha connexió d’Internet, a mes llunya el lloc mes car, entre 400 i 1000 kips per minut.
Costos	Laos és el país mes barat del Sud-est Asiàtic. 10$ diaris ens permeten dormir en habitació doble amb bany i ventilador/aire condicionat, menjar bé tres vegades al dia i prendre’ns alguna cervesa o whisky lao en una terrasseta, a més del transport. Allotjar-se i menjar en els millors hotels surt per al voltant de 50$ diaris.
Electricidad	220 V / 50 Hz. Endolls rodons de dos forats. En llocs remots hi ha talls de suministre durant tot el dia, havent solo llum entre les 18:00 i les 22:00.
Bugaderia	Disponible a gairebé tots els hotels i guesthouses. Cobren per peça.
Seguretat	Laos és un país relativament segur, encara que existeix perill de bandidaje a certes carreteres de muntanya. El govern laoita en el seu intent d’eradicar el cultiu de l’opi, esta provocant que petits narcos reorientin el seu negoci en assaltar d’autobusos de línia. Malgrat tot la sensació és de seguretat, hi ha controls militars a les carreteres, i alguns autobusos duen militars armats al seu interior.
Mines Antipersones	Gràcies als intensos bombardejos que va sofrir el país durant la Guerra de Vietnam per part de l’exèrcit Americà, Laos té el dubtós honor de ser el país amb la major concentració de bombes per habitant del món, 2 milions de tones, 300 kg per habitant. D’aquestes un 30% estan encara per explotar, són conegudes com UXO UnExploded Ordenance i causen una mitjana de 240 víctimes a l’any. Per a un país en desenvolupament, en el qual mes de la meitat de les exportacions depenen de l’agricultura, la presència de UXO a mes del 50% del territori, causa discapacitats, víctimes mortals i sufoca el desenvolupament econòmic. Segons càlculs de Javier Nart en el seu llibre "Viatge al Mekong", una bomba de 250 kg de baixa qualitat costa al voltant de 2.100€, tenint en compte que durant la Guerra de Vietnam van morir a Laos unes 200.000 persones, a l’exèrcit americà cada enemic mort li va sortir per 84.000€ (14 milions de pessetes). El que demostra que "La guerra, a més de cruel, és un pèssim negoci" (Javier Nart). Les ciutats i zones turístiques són segures, encara que el 25% dels pobles estan contaminats, i encara avui es produeixen 200 accidents a l’any. Prudència, no abandonar el camí, evitar zones boscoses i arrossars i sobretot no confiar-se, les UXOs oscil·len entre la grandària d’una pilota de tennis i els 100 kg de pes. Mes informació a: LandMine Monitor, MAG Clear Mines, UNDP Programme in Lao PDR, Handicap International, World Vision.
Hotels	Dormir a Laos és barat. Habitacions dobles a partir de 2$, 4$ a Vientiane. Una bona habitació doble, amb aire condicionat i bany privat, no costa aconseguir-la per 5$. Servei amable i familiar , Bugaderia, moto o jumbo-taxi en alguns, restaurant o nevera amb refrescs i cerveses fresquetes. Sempre teniu que accedir-se descalços, fins i tot a les dutxes... No hi ha fongs, tranquis, són extremadament nets. Els millors hotels del país estan a Louang Phabang per uns 60$ nit, una tercera part del que costarien a Europa.

Transports

Avió. Tots els vols interns es fan amb Lao Aviation. És una companyia amb mala fama en el passat però que ha millorat notablement. Disposa d’una flota de sis avions repartits entre: Airbus 320, Yunan 12 de fabricació xinesa i ATR72 de fabricació francesa. L’Y12 que jo vaig agafar a Louang Namtha semblava en molt bon estat, i mes allà dels meneos d’un petit avio de 15 places i ser l’únic occidental de l’Avió., tot bé. Després vaig agafar un ATR72 de Pakse a Siem Reap, tot turistes. Aquest model és molt usat en trajectes curts a Europa, a Espanya l'usa Air Nostrum. Lao Aviation només accepta dòlars com pagament pels seus bitllets. Bus. La majoria de les guies de viatge expliquen autèntiques calamitats sobre el transport per carretera a Laos. És possible que antigament fos així, però ara les carreteres estan en bon estat en la seva majoria i els autobusos encara que antics tenen les rodes en perfectes condicions. Si, no són còmodes, els seients són de fusta, el terra en molts casos també, i de vegades fins i tot arribes a veure l’asfalt per algun foradet , les finestres tanquen a capritx i en carreteres allunyades fins i tot transporten mercaderies, però una cosa important: un seient un passatger. De bo de bo, és l’única cosa que li demano a un autobús... A més, la majoria duen pel·lícules karaoke, que fan el trajecte mes entretingut. Solen complir-se els horaris, encara que si el bus va molt buit caldrà esperar fins que s’ompli. Zones rurals. Alguns trajectes, sobretot en zones remotes del nord, es fan en furgonetes particulars. Rendibilitzen al màxim el seu espai, cadascun té el seu seient, però tots els buits s’emplenen fins al sostre amb mercaderies Són dignes de veure. També hi ha sawngthaews, camions convertits en pick-ups, un banqueta de fusta travessa el camió al llarg i la resta de l’espai s’omple amb gent dempeus. Solen sortir de les estacions d’autobusos i només ho fan quan el conductor considera que rendibilitzarà el viatge. Això significa el doble de gent del que et creus, ni a Àfrica he vist els camions tan plens. Ciutats. Dintre de les ciutats només hi ha tuk-tuks i jumbos, que és el mateix però per a vuit passatgers. A partir de 2000 kips, pactar preu a la bestreta. Al sud són molt populars les motos amb sidecar. Vaixell. El Mekong és navegable en molts dels seus trams i existeixen diverses barcasses mes o menys ràpides que connecten algunes grans ciutats. Però el mitjà de transport que mes crida la atencio són les speedboat, unes petites canoes amb motors de fins a 1200cc que arriben a altíssimes velocitats, també a alts preus. Són bastant incòmodes i poc segures, però van fins a quatre o cinc vegades mes ràpid que la resta d’opcions. El casc, no és per la teva seguretat, és per a ofegar el tronador soroll del motor.

Menjar

On menjar? Restaurants hi ha de tot tipus: xinesos, vietnamites, hindús i per descomptat laoits. Els laoitas rares vegades van a un restaurant, proveu els mercats nocturns on hi ha parades de menjar precuinada per a dur, especialitzats en un sol tipus de menjar. O els baratíssims llocs rondaires on es venen plats mes simples: rollitos de primavera, baguettes, fideus d’arròs, fruita... I per a desdejunar els mercats matinals, cafè laoita amb llet condensada i sopa de fideus amb tires de carn i verdures (esmorzar tradicional), arròs, ous fregits, baguettes... La base del menjar és l’arròs. L’arròs enganxós (sticky rice) es menja amb les mans i és acompanyament ideal per a qualsevol plat, especialment sopes. L’arròs blanc es menja amb cullera i forquilla, i els palillos es reserven per als fideus d’arròs. L’arròs es combina amb pollastre, anyell o vedella, llet de coco en alguns plats (deliciós), i se sol acompanyar amb un platet de verdures crues, i de vegades una petita tassa de sopa. Les sopes són molt consistents, plat únic en molts casos, es menjan amb palillos i la cullera és només per a acompanyar, és fàcil no preocupar-vos, la sopa és densa i els fideus llarguíssims. Begudes. Beure aigua embotellada, ni els laoitas beuen aigua de l’aixeta. Hi ha tot tipus de refrescs, batuts i sucs de fruites, bones cerveses, cafè, i begudes alcohòliques derivades de l’arròs, com el famós whisky rice. As mercats les begudes se serveixen en borses de plàstic a l’ús, amb una canya i de vegades gel. El gel és segur per que no es fa amb aigua de l’aixeta.

Costums

Sempre que s’entri en un lloc habitat, casa particular o hotel, cal descalçar-se. És una tradició ancestral i una gran ofensa incomplir-la. Tranquils, els interiors estan sempre nets.